Relajación Lugar de Calma:
Cuando ir al colegio se convierte en un infierno: VÍDEO
https://www.youtube.com/watch?v=OTPNohL2X0Q
REFLEXIÓN
Acoso: ¿Acosador / Acosado / Defensor / Cobarde?
Mi físico: ¿Defectos? ¿Virtudes? ¿Aceptación?
AUTOCONCEPTO
1. ¿Cómo soy?
2. ¿Quién soy?
3. ¿Qué cosas hago?
4. ¿Cómo me define lo que hago?
5. ¿Cómo quiero ser?
6. ¿Qué estoy haciendo para ser así?
DROGAS Y DESTRUCCIÓN DEL YO
Pedro García Aguado: VÍDEO
15-10-2020
Teoría: Los Textos formales . La instancia y el Cullicumul vitae. Páginas 37 y 39
Leer y comprender las características de dichos textos.
Completar información con estos dos enlaces:
Consejos para mejorar el Currículum
Actividad: Escribir una instancia General del Ayuntamiento de Elche para solicitar el uso de una instalación deportiva o bien de una instalación o espacio público (en este segundo caso para un acto cultural)
Teoría: El punto y coma. Página 42
Actividad: 22 y 23 página 42
La cova d'Altamira
El descobriment de la gruta es remunta a uns anys enrere, concretament al 1868. Va ser llavors, segons detalla la Viquipèdia, quan el teuler asturià Modesto Cubillas va topar amb l’entrada a la cova mentre provava d’alliberar el seu gos de caça, que s’havia quedat atrapat entre les esquerdes d’unes roques. Llavors, la troballa va passar desapercebuda (a la zona, de terreny càrstic, hi ha milers de grutes), però Cubillas l’hi va comunicar a Marcelino Sanz de Sautuola, potentat local i aficionat a la paleontologia.
Sanz de Sautuola va visitar la cova anys després, el 1875, però no hi va observar res destacable. En una segona visita, el 1879, va anar-hi acompanyat per la seva filla María, que mentre el seu pare explorava la gruta es va endinsar en una sala lateral i va veure una espectaculars pintures al sostre. “¡Mira, papa, bous!”, va exclamar la petita, de 8 anys. Acabava de descobrir la Capella Sixtina de l’art rupestre paleolític.
Les pintures de la cova d’Altamira van ser el primer conjunt pictòric de la prehistòria conegut en la seva època. Bisons, cavalls, cérvols, mans i misteriosos símbols pintats o gravats durant mil·lennis s’estenen majestuosos per l’interior de la gruta.
De fet, després del descobriment no van faltar les veus que van denunciar que les pintures eren falses, al considerar que les seves formes abstractes i les seves reproduccions de la vida salvatge eren massa sofisticades per al seu temps (estan datades en el període magdalenià, fa entre 12.000 i 15.000 anys). Finalment, un estudi francès dut a terme el 1902 va constatar-ne l’origen paleolític.
La possibilitat que les pintures d’Altamira fossin una obra femenina es va obrir pas el 2012, quan en una exposició a Madrid es va representar una dona pintant la cova. “Va suposar un impacte. Es va alçar molt la veu des de l’acadèmia. ¿Per què hi poseu una dona, si no està comprovat que ho fos? Bé, tampoc està comprovat que fos un home”, va comentar Ana Herranz, investigadora en un projecte sobre arqueologia i dones a la Universitat de Jaén.
L’únic cert és que en l’actualitat és impossible discernir si les pintures van ser obra de dones o d’homes. En tot cas, és tan arriscat sostenir una hipòtesi com l’altra.
El reconeixement de les pintures de la cova d'Altamira com una obra artística realitzada per homes del
Paleolític suposa un llarg procés en el qual, també, es van a anar
definint els estudis sobre la Prehistòria. El seu primer defensor va ser
el mateix Marcelino Sanz de Sautuola,
el seu descobridor. El seu valor serà avalat per les freqüents
troballes d'altres peces d'art moble similars en nombroses coves
europees.
Émile Cartailhac va ser un dels més grans opositors a l'autenticitat d'Altamira. El descobriment de gravats i pintures a partir del 1895 en les coves franceses de La Mouthe, Combarelles i Font-de-Gaume, li va fer reconsiderar la seva postura. Després de visitar les coves, va escriure en la revista L'Antropologie (1902) un article titulat La grotte d'Altamira. L'article "Mea culpa d'un sceptique" va comportar el reconeixement universal del caràcter paleolític de les pintures d'Altamira.
Fins i tot va fer un viatge a Espanya i demanà perdó a la filla de Marcelino, ja mort. Fixada l'autenticitat de les pintures, s'inicià el debat sobre la pròpia obra. La divergència entre els investigadors es va centrar entorn de la precisió cronològica, la misteriosa finalitat de les mateixes i el seu valor artístic i arqueològic. Aquestes qüestions van afectar, no només a la cova d'Altamira, sinó a tot l'art rupestre quaternari descobert.
La cova de les Bèsties
La cova de les Bèsties és un abric rocós que conserva una de les representacions de pintura rupestre més ben conservades i extensa del neolític trobades al desert Líbic fins a la data. L'indret, al sud de l'altiplà de Gilf Kebir a l'extrem sud-oest d'Egipte és limítrof amb el Sudan i Líbia; actualment està deshabitat i forma part de la zona més àrida del Sàhara.Les pintures van ser realitzades fa uns 7.000 anys. Llavors el Sàhara tenia un clima humit. Testimoniatge d'aquell període era un llac holocè, avui desaparegut, al peu de l'abric. Fa 6.000 anys van cessar les precipitacions monsòniques. La gent va marxar i el Sàhara es va quedar desert i en gran part deshabitat tal com el coneixem enguany.
L'abric està sembrat de grups d'éssers humans ballant, flotant i nedant, no pas sempre relacionats amb les bèsties: en la part inferior de l'esquerra de la cova, aprofitant una esquerda natural, apareixen a sobre un grup de persones mantenint una fona amb les mans aixecades. Per sota de l'esquerda, hi ha un altre grup amb una mà aixecada mirant cap a un costat.
Distribuït per tot l'abric hi ha fauna salvatge: un elefant, estruços, antílops i girafes. Les figures de l'abric parlen d'un món mític i el seu simbolisme encara no s'ha sabut descodificar.
Les pintures rupestres van ser
totes fetes amb materials similars, malgrat estar a milers de
quilòmetres les unes de les altres. Generalment s'usaven pigments del
carbó vegetal, femta, sang i altres fluids corporals.Entre els
minerals utilitzats es van trobar l'hematita, l'òxid de manganés o
mescles com l'argila. Com a aglutinant per a aquestes substàncies
s'utilitzava algun tipus de grassa animal o algun oli.
Aquests
pigments (d'origen orgànic o mineral) s'untaven en la pedra amb els dits
o bé s'utilitzaven instruments com a plomes d'ocell o trossos de fusta.
En alguns casos es raspava amb una pedra o eina per a generar efectes
de realisme i tridimensionalitat.
Documental coves d'Altamira
https://projectes2020.blogspot.com/
4º B Martes 13-10-2020
Sesión 12.
Teoría: página 26, punto 5 entero.
Comprobar si se ajusta a la obra "El sí de las niñas" que se vio en clase.
Página 28 Punto 6, El Ensayo
Leer el artículo "oración apologética en defensa del estado floreciente de España"
Actividad
1. Escribir en dos o tres líneas las principales virtudes y defectos del actual estado español.
2. Realizar un esquema con los principales contenidos vistos en la unidad.
JUEVES 8-10-20
Teoría. Página 25 Las fábulas de animales
Actividades.
1. Lee las 2 fábulas de la página 25 y escribe su enseñanza.
2. Lee esta fábula y escribe un pareado con la enseñanza:
Cantando la Cigarra
pasó el verano entero,
sin hacer provisiones
allá para el invierno;
los fríos la obligaron
a guardar el silencio
y a acogerse al abrigo
de su estrecho aposento.
Viose desproveída
del precioso sustento:
sin mosca, sin gusano,
sin trigo, sin centeno.
Habitaba la Hormiga
allí tabique en medio,
y con mil expresiones
de atención y respeto
la dijo: «Doña Hormiga,
pues que en vuestro granero
sobran las provisiones
para vuestro alimento,
prestad alguna cosa
con que viva este invierno
esta triste Cigarra,
que alegre en otro tiempo,
nunca conoció el daño,
nunca supo temerlo.
No dudéis en prestarme;
que fielmente prometo
pagaros con ganancias,
por el nombre que tengo.»
La codiciosa Hormiga
respondió con denuedo,
ocultando a la espalda
las llaves del granero:
«¡Yo prestar lo que gano
con un trabajo inmenso!
Dime, pues, holgazana,
¿qué has hecho en el buen tiempo?»
«Yo, dijo la Cigarra,
a todo pasajero
cantaba alegremente,
sin cesar ni un momento.»
«¡Hola! ¿conque cantabas
cuando yo andaba al remo?
Pues ahora, que yo como,
baila, pese a tu cuerpo.»
3. Elige un refrán del refranero español e inventa y escribe una fábula (sin que tenga por qué rimar) que tenga como enseñanza dicho refrán.
Ampliación
4º B Martes 6-10-2020
4ºC Miércoles 7-10-2020
2ª sesión de visionado de El sí de las niñas
Obra completa El sí de las niñas
Resumen El sí de las niñas
Actividades sobre El sí de las niñas en Aules
Ver antes de las actividades la obra y el resumen en los enlaces y leer la página 26
4ºB Viernes 2-10-2020
4ºC Lunes 5-10-2020
El siglo de las "bombillas"
-Teoría: contexto histórico.
páginas 20 y 21
Filosofía. Immanuel Kant. El idealismo sostiene que el sujeto determina al objeto en la relación de conocimiento; sólo podemos conocer aquello que se amolda a nuestras formas subjetivas de conocer. Esta postura se llama idealista, porque sostiene que es el pensamiento o idea lo que constituye a las cosas como objetos de conocimiento. El conocimiento parte de los sentidos y es el sujeto quien lo crea con su razón.
-El Neoclasicismo: 3 características. Página 23
Sencillez, claridad / Didactismo, moralidad / Racionalismo
-La literatura Neoclasicista en España: Las fábulas (pág. 25) El sí de las niñas (pág. 26)
Obra completa El sí de las niñas
Resumen El sí de las niñas
